Josep Maria Blanco Ibarz
Era una de les animes dels dinars dels primers divendres de mes amb dibuixants, allà el vaig conèixer, sabia del seu nom per el TBO, als dinars dibuixàvem poc o molt les estovalles de paper del restaurant tot fent conya i bromes, era molt discret però no parava de dibuixa, recordo la quantitat de dibuixos que va fer al seu pas per l’hospital, quan el van operar, molts de humor blanc, fent honor al seu nom, i algun de humor negre. Recordo un dia que jo vaig explicar que havia vist o llegit que hi havia algun dibuixant que utilitzava les dues mans a l’hora per fer un dibuix, no deu ser tan difícil vaig dir, i a les tovalles em vaig posar a dibuixar amb les dues mans a l’hora, es pot fer si et concentres anava dient jo, ell em devia mirar somrient tot pensant -Mira aquest!. Una estona després em va passar aquest dibuix que havia fet a les estovalles del restaurant.
Tenia 93 anys, i era un exemple de dibuixant inquiet i amb necessitat d’expressar-se amb el llapis sobre el paper.
Ens has deixat de cop, també ho va fer en Rafel Cortiella, en Jordi Longarón i algun temps enrere en Del Arbol, en Prunes, el Ballestar i mes enrere Jordi Macabich que em va dir al principi d’anar al dinars de dibuixants, noi tu que ets jove, has de cuidar a tota aquesta colla.
M’agradaria tindre un clic, un boto i poder aconseguir una prorroga llarga, ben llarga per tots el dibuixants.
Bon viatge Josep Maria Blanco.
